BIOINFORMÀTICA

La bioinformàtica és una disciplina que es basa en l'ús d'eines informàtiques aplicades al camp de la biologia. En aquesta s'hi engloba l'anàlisi iseqüenciació del genoma, la modelització de biomolècules, els estudis d'evolució i creació d'arbres filogenètics, etc.

També, un siònim seria que és l'aplicació d'algoritmes i tècniques estadístiques a la informació biològica que típicament consisteix en grans seqüències d'ADN,ARN, o proteïnes. Exemples de tècniques específiques inclouen alineament de seqüències, que és usat per a la recerca de seqüències en bases de dades i per a la seva comparació amb seqüències homòlogues; recerca de gens, i predicció de l'expressió gènica.

INFORMÀTICA QUÀNTICA

En física i ciències de la computació, la informació quàntica és la informació física codificada en l'estat d'un sistema quàntic. La informació quàntica és l'entitat bàsica que s'estudia en el camp de la ciència de la informació quàntica, i es manipula utilitzant les tècniques d'enginyeria del processament d'informació quàntica. De manera anàloga a la informació clàssica, que pot ser processada amb ordinadors digitals, transmesa d'un lloc a un altre, manipulada amb algoritmes, i analitzada amb les matemàtiques de lainformàtica teòrica, els mateixos procediments s'apliquen a la informació quàntica.

Sistemes Distrbuïts

Els sistemes distribuïts o la computació distribuïda és un nou model informàtic que permet fer grans càlculs utilitzant milers d'ordinadors de voluntaris i així estalviant els costos d'un superordinador. Aquest sistema es basa a repartir la informació a través d'Internet mitjançant un programari, prèviament descarregat per l'usuari, a diferents ordinadors, que van resolent els càlculs i un cop en tenen el resultat l'envien al servidor.

Aquest projectes, quasi sempre solidaris, reparteixen la informació a processar entre els milers d'ordinadors voluntaris per poder assolir quotes de processament a vegades més gran que les de superordinadors.

FUNCIONAMENT:

 Tot comença quan l'usuari es descarrega un programa informàtic des d'una plana d'algun projecte de computació distribuïda, el programa acostuma a funcionar com a salvapantalles o a funcionar només quan no hi ha activitat al PC.

El programa es connecta amb el servidor i d'allà en baixa un conjunt de dades o càlculs que haurà de resoldre i que un cop resolts els enviarà de nou al servidor per afegir aquella informació a la que ha aportat altra gent.

OBJECTIU:

Resoldre problemes massa grans per a qualsevol supercomputadora i mainframe, mentre es manté la flexibilitat de treballar en múltiples problemes més petits. 

Intel·ligència artificial

 És una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. Hi ha moltes definicions de què és exactament la intel·ligència artificial. La més estesa és la de John McCarthy (1995), que afirma que "és fer que una màquina es comporti d'una manera que seria considerada intel·ligent en un humà."

També es distingeixen diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, que determinen el tipus d'agent intel·ligent. De més simples a més complexos, els cinc principals tipus de processos són:

• Execució d'una resposta per defecte per cada entrada (anàlogues a actes reflexos en éssers vius).
• Recerca de l'estat requerit en el conjunt dels estats produïts per les accions possibles.
• Algorismes genètics (Anàleg al procés d'evolució de les cadenes d'ADN).
• Xarxes neuronals artificials (Anàleg al funcionament físic del cervell d'animals i humans).
• Raonament mitjançant una Lògica formal (Anàleg al pensament abstracte humà).

La robòtica és una branca de la tecnologia que estudia el disseny i construcció de màquines capaces d'exercir tasques repetitives en les quals es necessita una alta precisió, tasques perilloses per a l'ésser humà o tasques irrealitzables sense intervenció d'una màquina.

 El terme robòtica és encunyat per Isaac Asimov, definint a la ciència que estudia els robots. Asimov va crear també les Tres Lleis de la Robòtica.

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.